"Nunca es tarde para escribir un poema" (T.L.)

Esas fueron sus palabras y desde entonces las he puesto en práctica cada vez que he necesitado respirar algo que no fuese simple aire, siempre que el alma se me ha escapado en cada aliento.
.
.

.
.


jueves, 29 de junio de 2023

Manifiesto

 

No pienso pedir permiso

para abrirme al mundo.

Mi desnudo es mío, como mi piel

y mis pechos.

Amo y hablo y transito por los años 

con la indolencia del calendario mudo.

Y pinto el lienzo de mi mirada libre

con osadía, desde el fondo.

Hasta el fondo.

Tú, que esperas el barro maleable entre

 los dedos, 

hallas aquí una roca azul con alas 

y raíz de madreselva.

 

No penso demanar permís

per obrir-me al món.

La meva nuesa és meva, com la meva pell

i els meus pits.

Estimo i parlo i transito pels anys

amb la indolència del calendari mut.

I pinto el llenç de la meva mirada lliure

amb gosadia, des del fons.

Fins al fons.

Tu, que esperes el fang dúctil entre

 els dits,

trobes aquí una roca blava amb ales

i arrel de lligabosc.


Me encantara leer tu comentario