Mai més no serà ahir
i aprendrem a protegir les veus
amb la veu,
els plors amb les mans
plenes de nosaltres.
Que no defalleixin les flors
ni davant les tenebres,
mida exacta de les pors
i les enyorances.
Que les llavors que oferim
trobin la deu desitjada,
fecunda certesa del avui
que tot just comença.
Nunca más volverá a ser ayer
y aprenderemos a proteger las voces
con la voz,
el llanto con las manos
llenas de nosotros.
Que no desfallezcan las flores
ni ante las tinieblas,
dimensión exacta de los miedos
y nostalgias.
Que las simientes que ofrecemos
encuentren el manantial esperado,
fecunda certeza del presente
que empieza justo ahora.