"Nunca es tarde para escribir un poema" (T.L.)

Esas fueron sus palabras y desde entonces las he puesto en práctica cada vez que he necesitado respirar algo que no fuese simple aire, siempre que el alma se me ha escapado en cada aliento.
.
.

.
.


viernes, 15 de septiembre de 2023

Un altre silenci

 

No em parlis,

no apareguis avui i em robis la vida

demà.

No em somiïs,

no em ploguis ni m'emparis.

És més fàcil acceptar que no t'espero,

I que  ja no m’ importen els núvols

ni les roses dibuixades a la platja,

que ja no em dol escriure

un poema que porti el teu nom

i el meu.

No m'escoltis, oblida el meu pas

pels carrers de la pell.

No em pensis, no proclamis

el que ja hem esborrat.

És més fàcil bufar les cendres cap al vent

que eixugar la pluja sobre els cabells

o guardar l'ànima dins un cofre

amb clau de plata

i oblit.

Dóna’m silenci.

jueves, 29 de junio de 2023

Calla

 

Necesito el silencio

que la lluvia no llegue

a rozar el suelo,

que se ahogue en la garganta

el rugir del viento

y que tu voz se borre

con cada aliento.

Páginas

 

Hoy he leído un nuevo
libro.
Ciento tres páginas de vida
y hambre.
Un espejo,
una luz
                        encendida,
un trozo de pan con aceite
y sal.
Y el roce del terciopelo en las rodillas.
Hoy he acabado de leer
un libro.
Olía a canela, a miel y a desafío.
Un ovillo de lana
y una mujer
sonámbula
a punto de abalanzarse sobre
un nuevo libro.

Manifiesto

 

No pienso pedir permiso

para abrirme al mundo.

Mi desnudo es mío, como mi piel

y mis pechos.

Amo y hablo y transito por los años 

con la indolencia del calendario mudo.

Y pinto el lienzo de mi mirada libre

con osadía, desde el fondo.

Hasta el fondo.

Tú, que esperas el barro maleable entre

 los dedos, 

hallas aquí una roca azul con alas 

y raíz de madreselva.

 

No penso demanar permís

per obrir-me al món.

La meva nuesa és meva, com la meva pell

i els meus pits.

Estimo i parlo i transito pels anys

amb la indolència del calendari mut.

I pinto el llenç de la meva mirada lliure

amb gosadia, des del fons.

Fins al fons.

Tu, que esperes el fang dúctil entre

 els dits,

trobes aquí una roca blava amb ales

i arrel de lligabosc.


Women

 No somos

ni más ni menos

que todo, que nada, que más.

Pero somos.

Eres.

Soy.