No pienso pedir permiso
para abrirme al mundo.
Mi desnudo es mío, como mi piel
y mis pechos.
Amo y hablo y transito por los años
con la indolencia del calendario mudo.
Y pinto el lienzo de mi mirada libre
con osadía, desde el fondo.
Hasta el fondo.
Tú, que esperas el barro maleable entre
los dedos,
hallas aquí una roca azul con alas
y raíz de madreselva.
No
penso demanar permís
per
obrir-me al món.
La
meva nuesa és meva, com la meva pell
i
els meus pits.
Estimo
i parlo i transito pels anys
amb
la indolència del calendari mut.
I
pinto el llenç de la meva mirada lliure
amb
gosadia, des del fons.
Fins
al fons.
Tu,
que esperes el fang dúctil entre
els dits,
trobes
aquí una roca blava amb ales
i
arrel de lligabosc.
Me encantara leer tu comentario
Publicar un comentario